Si al nen se li ha trencat una dent de llet el millor és anar com més aviat millor a l’odontopediatra per valorar l’abast de la lesió. Cal comprovar que l’arrel no estigui danyada, o si s’ha d’intervenir perquè la boca no empitjori.

Cal vigilar l’evolució del buit, que no hi hagi desplaçament de dents, tenir cura de la higiene… i esperar que la dent definitiva cobreixi el buit d’aquesta peça desapareguda prematurament. En alguns casos es fa necessari un mantenidor d’espai si la dent s’ha perdut totalment i encara és aviat perquè surti la peça definitiva.

Si és possible, cal localitzar el fragment o fragments que s’han desprès, perquè en alguns casos es podrien reenganxar a la dent a la consulta (ha de ser al poc temps d’haver caigut i conservant el tros de dent submergit en sèrum fisiològic, llet, o a la mateixa boca amb la saliva, per exemple).

Un altre consell immediat és mullar una gasa amb aigua freda i aplicar pressió sobre la zona afectada si hi ha hemorràgia. I, si el nen és més gran, se li pot oferir un glaçó petit perquè vagi xuclant i alleujar així el dolor.

Cal tenir en compte que qualsevol trencament de dent fa mal a la capa superficial de l’esmalt, de manera que l’interior de la peça està més exposat. Llavors, la dent podria deteriorar-se amb rapidesa. Per això cal extremar la higiene de la boca, fins i tot quan el fragment desprès é petit. També en aquest cas vindria bé una visita a l’odontopediatra.

A més hi ha el risc que es produeixi un vessament de sang en la polpa de la dent, en aquest cas encara que no hagi tractament s’ha de valorar el dany (el símptoma seria l’aparició de taques a la dent, de color gris o negrós).

Una altra conseqüència greu d’un trencament podria ser la necrosi pulpar, que és quan “es mor” una dent. En aquest cas, a causa d’una inflamació del teixit interior de la dent s’impedeix el reg sanguini adequat, de manera que el teixit comença a degradar-se i pateix una necrosi. Insensibilitat o dolor són les conseqüències, al costat del enfosquiment de la dent.

En conclusió, mai s’ha de pensar que “si la dent trencada és de llet no passa res”, perquè sí que passa i les conseqüències poden ser greus i afectar les dents definitives per tota la vida.