El sucre és el principal motiu d’aparició de càries en els nens i, tot i sabent-ho, és un nutrient molt present en la seva alimentació diària (dolços, begudes ensucrades, llaminadures, brioixeria…). Cal pensar, a més, que els nens no es renten les dents cada vegada que mengen alguna d’aquestes coses, ja que acostumen a menjar-ho quan no són a casa, de manera que els bacteris tenen més temps per actuar. El sucre facilita la multiplicació dels bacteris cariogènics, que produeixen l’àcid que ataca l’esmalt dental i posteriorment la dentina.

Ni tan sols els nadons poden lliurar-se del risc de patir una càries a causa del consum de sucre, ja que la llet materna per si sola SÍ que redueix la presència de bacteris cariogènics, però si es combina amb biberó, sucre en el xumet, etc. s’accelera la proliferació de bacteris i el procés de formació de càries.

Quan la càries afecta una dent de llet i progressa fins a la seva arrel, es pot formar un abscés que després afectarà també la dent definitiva; d’aquí la importància de dur cada sis mesos als nens a una revisió amb la nostra odontopediatra per resoldre els problemes de càries en fases inicials.

Tractament de la càries dental en nens

El tractament de la càries infantil dependrà de si la dent afectada és temporal o permanent i, en el segon cas, de si les arrels s’han desenvolupat completament o no. Però també caldrà considerar el dany produït en la dent (si només afecta a l’esmalt o ha arribat a la dentina i la polpa).

Si la dent és temporal i no hi ha afectació de la polpa la solució serà la seva obturació (empastament) i la col·locació d’una corona metàl·lica per mantenir l’espai interdental i no interferir en la sortida de les dents. Si, per contra, la infecció ha arribat al teixit nerviós, s’ha de fer una pulpotomia; es tracta d’extreure únicament la part de la polpa afectada, preservant la de les arrels si aquestes estan sanes. Aquest mateix procediment pot realitzar-se inicialment en les dents definitives immadures i esperar el seud esenvolupament complet per realitzar una pulpectomia, extraient la resta de la polpa i reconstruint la dent.

Només s’extreu la peça dental afectada quan no hi ha una altra opció, ja sigui perquè les arrels estan danyades (càries radicular) o la dent ja no pot complir la seva funció. Si la dent és de llet, la seva extracció implica, a més, la necessitat de col·locar un mantenidor d’espai, amb la finalitat que la dent definitiva pugui ocupar el seu espai sense problemes.

La nostra recomanació és vigilar els aliments i no-aliments que donem als nostres fills i portar-los al dentista cada sis mesos per evitar danys irreparables en les seves dentadures.